PROS DEL “FAKE”

Tal com indica el títol, dedicaré un nou post a exposar una segona visió personal entorn al terme, ara havent abordat diversos aspectes vinculats al esmentat terme, tals com l’engany, la certesa, la realitat, publicitat, psicologia, etc.

En aquests pròxims articles determinaré en quins punts crear un “fake” pot establir-se com un pro i en quins com un contra.

Començant per els possibles avantatges que es puguin apreciar aparentment, en podríem considerar diversos:

En primer lloc, com ja s’havia intuït en un altre moment, un avantatge del “fake” es el enorme potencial propagandístic que comporta. Un bon “fake” a diferència d’una campanya publicitària convencional pot perdurar molts anys, inclús establir-se culturalment.

També es capaç d’engegar debats que remoguin fonaments consolidats gràcies al seu doble joc de certesa/incertesa obligant a replantejar de nou bases de tots els àmbits.

Aquesta pràctica que curiosament pot presentar-se com una innocent broma, té el poder de posar en evidència o posar en dubte altres successos, per exemplificar això podem rescatar antics posts de “tagging air force one” o el de “levantate ZP” en els que s’havia fet creure que infraestructures d’alta seguretat eren violades amb tota facilitat.

Un altre virtut del “fake” podem resoldre-la en la particularitat de que la creació de un no requereix de un gran equip, gracies a la psicologia estudiada del low-ress, si se sap gestionar correctament unes imatges, encara que siguin de baixa qualitat, i es col·loquen punts concrets, poden establir-se com a verídiques, fins i tot la seva mala qualitat pot potenciar aquesta credibilitat, per el motiu que esmentàvem.

Es clar, que no tot són avantatges en els “fakes” però l’anàlisi de en quins punts la seva pràctica té inconvenients es preferible realitzar-la en un nou post, ja que d’aquesta manera la informació que més ben dividida i clara.

PSICOLOGIA DE L’ENGANY

Malgrat haver posat de manifest la relativa importància de allò que s’entén com a cert i inclús comprovar que les fronteres de la realitat, actualment, són fàcilment discutibles, es important no perdre la perspectiva i ser conscients que a afectes pràctics el “fake” es sinònim de engany, això es indiscutible.

Es per això que novament allunyant-nos del concepte principal del blog, en aquesta ocasió reflexionarem sobre una pràctica molt típica i pròpia de l’esser humà: enganyar al pròxim.

Sí analitzem l’engany com a part de la psicologia de l’esser observem que hi ha una infinitat d’interpretacions possibles.

A priori, i sense contrastar-ho amb cap tipus de informació estudiada acuradament (novament, almenys de moment) considero, parlant des de un judici de valor personal, que el que busca l’engany, sigui del tipus que sigui es tergiversar un argument per tal de fer-lo versàtil amb l’objectiu de beneficiar-se’n d’alguna manera o altre.

Es per això que buscant, hem trobat un article de vessant psicològica que parla d’aquesta pràctica i del motiu que impulsa a les persones a mentir.

[vincles] “el engaño” i “la necesidad del engaño”

Es evident que podriem dedicar tot un blog a parlar sobre la mentida i l’engany, però veia necessari fer-ne una breu ressenya per tal d’ampliar coneixements vinculats al “fake”.

PERSUACIÓ I PUBLICITAT

Anteriorment ja hem determinat que un dels camps on la pràctica del “fake” es, si més no, interessant es en la publicitat, es per això que considero pertinent dedicar una breu, però gens menys prescindible.

La intenció, però, no es la de analitzar el “fake” en aquest àmbit, almenys de moment, ja que el camp de la publicitat es prou extens com per ser-ne motiu d’estudi apart.

Per tant l’objectiu d’aquest petit article recau en la voluntat de aportar informació rellevant a voltant de la publicitat i utilitza-la com a base per discórrer sobre la intencionalitat i l’efecte de la publicitat en la societat.

Comencem, doncs, vinculant a una pàgina que teoritza entorn al concepte de publicitat

“Definición de Publicidad:

Es una disciplina científica cuyo objetivo es persuadir al publico meta con un mensaje comercial para que tome la decisión de compra de un producto o servicio que una organización ofrece.

[vincle] informació ampliada

Destaquem d’aquesta primera definició de publicitat els mots claus com disciplina científica, persuasió i organització. Així, podem destacar que en l’àmbit de la publicitat el principal objectiu es persuadir al públic per tal de que aquest prengui la decisió de comprar o no un producte concret.

Es evident que existeixen unes limitacions (ja sigui de caire legal o de codi ètic) a l’hora de decidir fins a on es pot portar una campanya publicitària de un producte o servei concret. També es cert, però, que existeixen matisos, i com es lògic, els publicistes i sociòlegs que treballen en aquest àmbit se’n beneficien i busquen la subtilesa en el moment de preparar la venta.

Finalment també voldria posar de manifest la posició que jo considero que adopta la societat davant d’aquests impactes publicitaris. El cert es que poc a poc es va formant una educació inconscient a causa de la infinitat de imatges que ens arriben a diari, per això el tipus de publicitat més efectiva no es la més espectacular, sinó la que crea més controvèrsia, la que genera fins i tot polèmica, la que fa que se’n parli.

Un clar exemple d’aquest tipus de publicitat directe i imactant (la que en certa manera genera polèmica) es la de benetton

FRONTERES DE LA REALITAT

Aquest posts potser s’allunya lleugerament del tema central que ocupa aquest blog, però trobava necessari fer una ràpida referència al concepte de realitat.

En primer lloc, i amb l’objectiu de vincular realitat i engany (fake), descriure en quin aspecte aquests dos conceptes comparteixen part d’un mateix àmbit.

“Realidad (del latín realitas y éste de res, «cosas») significa en el uso común «todo lo que existe». De un modo más preciso, el término incluye todo lo que es, sea o no perceptible, accesible o entendible por la ciencia y la filosofía o cualquier otro sistema de análisis.”

Definició extreta de la Wikipedia.

[vincle] informació ampliada

Si en el post anterior posàvem en evidència la importància del terme “cert” com a tal, ara proposem analitzar breument allò que anomenem com a real i com (i de quina manera) es correspon amb la realitat objectiva.

Casi entrant en àmbits filosòfics, cal preguntar-se que entenem per real. Existeix una famosa frase que concentra la lògica humana amb una afirmació “Si no ho veig no m’ho crec”, però aquesta queda totalment descartada sota el concepte de “fake” evidentment. Així doncs, perquè no afirmar que l’únic que fa el “fake” es generar una realitat paral·lela?

A cas podríem considerar les fotos dels famosos i famoses que ocupen les portades de les revistes més clamoroses com a reals? Malgrat tot ho fem sense plantejar res, senzillament s’accepta com a real, creant en ocasions fins i tot un fenomen d’admiració i desig de semblança, que arriba a provocar estereotips culturals, de bellesa i comportament, de vegades tan malaltís que pot derivar a trastorns alimentessis i psicològics, però això es un tema que ja s’escapa al que ens ocupa. Ex posts posats anteriorment: La sirurgía mes barata

Si el terme “cert” manca de sentit, el terme “real” (anant fortament lligat al primer), també sembla que es comença a difondre.

Finalment i per resumir una mica el sentit de tot el que s’ha dit, compararem el “fake” amb l’actuació de un mag i/o mentalista, el qual fa creure al seu públic que allò que està presenciant es real, malgrat que la seva lògica li digui el contrari, i que acaba per acceptar-ho com a tal.

[videolink] Criss Angel

LA RELATIVA IMPORTÀNCIA DEL CERT

D’entrada, i per tal d’aclarir el títol del post, posaré de manifest una afirmació que s’ha anat formulant casi paral·lelament al llarg de tota la investigació i desenvolupament del concepte que porta de nom el blog.

Aquesta afirmació es concentraria doncs en la frase següent:

“S’ha arribat a un punt en el que realment no importa si allò que es projecte es cert o no, el veritable significat recau en l’impacte mediàtic que aquest pugui causar”

Així doncs, i fent referència als exemples penjats de “fakes” encara incerts, podem afirmar que el seu objectiu ja estar assolit, per posar un exemple ens podem remetre a un dels primers posts penjats, el de l’esser humà arribant a la Lluna, com ja varem observar existeixen opinions molt variades pel que respecte a la seva versatilitat, i encara no s’ha confirmat clarament cap de les dues posicions.

Ara el que posem de manifest es el fet de que s’ha arribat a un punt en que en certa manera això manca de importància, es evident de que se’n parlaria però el veritable impacte ja esta causat.

Inclús podem reafirmar-ho amb “fake” ja descoberts, com per exemple el del Tagging Air Force One, es a dir, descobrir que tot es tractava de un mer muntatge no resta impacte mediàtic al succés, i en alguns casos fins i tot n’hi afegeix.

PRIMERA IMPRESSIÓ PERSONAL ENTORN AL TERME

Continuant amb la valoració del terme, exposaré una petita aportació personal, com a primera presa de contacte per al que aquesta valoració respecta, i (almenys d’entrada) només basant-me en el conjunt de posts de informació, material i exemples recopilats fins ara.

Així doncs, després de haver observat l’esmenta’t material, puc afirmar que tot “fake” sigui del tipus que sigui, persegueix un mateix objectiu: enganyar i confondre el públic per tal fer-li acceptar, a priori, com a verdader quelcom falç, i en moltes ocasions generar polèmica, debat o expectació al seu entorn.

Fins i tot, un cop haver descobert l’engany el fenomen generat per el “fake” continua bombejant debat.

Un altre característica rellevant del mateix, es que es aplicable a qualsevol àmbit, i de fet s’hi aplica amb força regularitat, es a dir, tant es poden existir fakes de ressò polític, com cultural, com comercial.

Així doncs es fàcil, determinar que l’ús d’aquesta pràctica suposa una potentíssima arma publicitària, gràcies al fort ressò que crea.

Finalment, i per il·lustrar una mica aquesta primera impressió personal, aportaré un nou exemple que fins i tot després d’haver destapat la broma/engany va continuar creant efecte fenomen entorn seu.

Es el cas de la famosa cançó “Amo a Laura” i la campanya publicitària de la MTV.

Un article que he trobat que parla de la jugada de la MTV

[vincle] No mires la MTV

[videolink] Amo a Laura

UNA REFLEXIÓ AL RESPECTE

Iniciem una tanda de 20 posts que inviten a la reflexió al respecte (abordant des de qualsevol àmbit el tema del fake) en base a la quantitat de material recopilat en els anteriors posts.

Així doncs, tota aportació es benvinguda, per tal d’analitzar el famós concepte, ja sigui des d’un esperit crític positiu o negatiu, com senzillament fer-ne una valoració objectiva per tal d’encapçalar-lo en una nova definició que englobi el seu impacte en els nous sistemes de comunicació

Considero especialment rellevant centrar l’anàlisi personal en gran part entorn a l’ús del fake en la publicitat, ja que el tema dóna molt de sí i es força interessant.

Per acabar i per tal de que l’entrada als nous 20 posts de anàlisi i reflexió no sigui tant directe posaré un article pertanyent a la web de “El País” on es parla de dos dels fakes recents més famosos els quals van estar realitzats per les mateixes persones: el famós amo a Laura y el robo del escanyo del ZP

[vincle] article de “El País”