lunes, 26 de noviembre de 2007

SEGONA IMPRESSIÓ PERSONAL ENTORN AL TERME: UNA ARMA DE DOBLE FIL

Tot i que pot semblar redundant, en aquest segon post de impressió personal posaré en conjunt la sèrie de conclusions a les quals hem arribat al llarg d’aquests nous textos dedicats a l’anàlisi i la reflexió acurada del terme.

Començant, doncs, per els dos anteriors (pros i contres del “fake”) descriuré aquest mateix com a una arma de doble fil.

Sense necessitat de repetir el que hem dit, cal resumir que es tracta d’una pràctica que malgrat per alguns ser una poderosa arma publicitària i d’impacte social, per d’altres no es més que un pretext per causar mogudes innecessàries, com si d’alguna manera es pogués comparar amb bromes pesades (i en alguna ocasió de mal gust) de nens, però de grans dimensions, aquest argument recolzat en la idea de que estem parlant de enganys.

Per tant aquella o aquelles persones que es disposen a generar un “fake” considero, que han de tenir molt clar què es el que busquen obtenir d’aquest, quins tipus de beneficis en trauran, i quines repercussions hauran d’assumir, i si realment val la pena assumir-los.

En qualsevol cas, però, i parlant, ara si, des de la més sincera opinió personal, jo considero que generar un “fake” ha d’estar motivat, si no se’n treu cap altre benefici que el de crear controvèrsia social, es un pèrdua de temps, i en aquesta ocasió perfectament comparable amb una broma pesada.

Si en canvi, el que busca es extreure’n algun tipus d’estudi social, o fins i tot benefici econòmic com en alguns casos publicitaris, (i sempre sense faltar al respecte o als valors humans) aleshores si que té sentit realitzar-lo.

No hay comentarios: