PURA DIVERSIÓ

Hem analitzat el “fake” des de tot tipus de perspectives, des funcionals, econòmiques, ètiques i inclús realistes, però es evident que la creació de “fakes” també es pot plantejar des de la pura diversió.

En un post anterior es va discutir en quins punts un “fake” es pot distingir de una broma, però no varem contemplar la opció que el algú pogués realitzar-ne un amb ànim lúdic, seguint es clar tots els paràmetres de veracitat que caracteritzen el “fake”.

Per tal d’il•lustrar aquesta opció de “fake” mostrarem el cas de un fotògraf català, anomenat Joan Fontcoberta, que mitjançant el fotomuntatge va ser capaç de fer creure a un reconegut programa de televisió destinat a investigar casos paranormals o ocults, que ell mateix havia estat un component de un equip de la antiga URSS.



[videolink] el cosmonauta fantasma

[vincle] informació ampliada

Aquesta posició, també es rellevant i interessant. Inclús havent diferenciat entre broma i “fake” descobrim que encara hi ha lloc per a la diversió en el segon, enganyar per descobrir quin afecte crea l’engany malgrat alguna objecció que això comporta, com ja varem veure en els contres del “fake”.