MASS MEDIA I NOVES ESTRATEGIES

Anteriorment vam comentar una de les propostes de marketing viral que més reso va tenir a nivell nacional. Es tracta del robatori de la cadira del Zapatero, presuntament realitzat per un grup que es va autodenominar “Cuatro gatos".

L’ interessant d’aquest cas, es veure quin paper tenen els mass media dins d’aquestes noves estratègies publicitàries. Sobretot veure com Internet no nomes es utilitzat com un mitja i una eina aïllada, sinó com a nexe d’unió entre tos els altres medis de comunicació.

El marketing viral és un fenomen relativament nou, que encara te terreny per recórrer, però que s’està explotant cada cop més gracies als grans resultats que proporciona. Per mitja del boca a boca es promociona un cert producte, encara que inicialment aquest no es presenti directament, a traves de la xarxa s’expandeix.

En aquest cas concret, el vídeo dels “Cuatro gatos” va arribar a tenir un nombre molt alt de visites en un espai de temps molt reduït, cosa que va propiciar la seva aparició a un dels blogs mes visitats del país, Escolar.net.

Un cop aquí es va desencadenar una gran explosió mediàtica, que va portar el vídeo a tots els blogs d’Espanya, a la pensa escrita, a la radio, a la televisió, etc. Generant un intens debat sobre la veracitat i legalitat de les imatges. Durant uns dies no es parava de parlar del vídeo, i de si realment s’havien gravat les imatges dins el congres dels diputats.

La repercussió social de la campanya va superar les expectatives dels publicistes autors de l’obra. En un moment, una simple anècdota virtual va passar a ser un tema d’actualitat d’interès nacional, fins a tal punts, que l’agencia de publicitat responsable va haver d’emetre un comunicat explicant la naturalesa de les imatges i tot el rerefons publicitari premeditat i d’intencionalitat de l’engany.

Si be es va crear un gran moviment social per descobrir la veritat d’aquest producte audiovisual, i per tant es va assolir un grau òptim de promoció gratuïta, també es cert que el missatge es va perdre pel camí. En va sortir mes beneficiada l’empresa publicitària que el propi client. El debat es va centrar en la legitimitat i l’autoria del vídeo, no en el contingut.

També es va poder comprovar el poder d’Internet per difondre continguts falsos. Es va demostrar la facilitat amb que qualsevol persona pot publicar el seu propi material i els seu propis missatges, i totes les teories relacionades amb la democratització dels medis. Es pot afirmar doncs, que actualment el conceptes de realitat y objectivitat associats als medis de comunicació han entrat en una profunda crisi.