Un altre simple exemple de marketing viral. Per ser més exactes, un MAL exemple de marketing viral.
En el vídeo es veia com una stripper ensenyava a una dona a ballar a la barra. Aquesta ultima cau i comença un enfrontament físic. Dies més tard es desvela que tot era un muntatge per promocionar ves a saber que...
Making of
Un vídeo bastant vulgar dins de l’esfera youtube que no va generar ni molt menys l’efecte propi dels fakes realment interessants. No hi va haver repercussió mediàtica. Simplement era un vídeo mes dels molts altres que habiten actualment a la Red.
[link] Web del projecte
martes, 30 de octubre de 2007
FALLEN ANGEL
Fa un temps circulava per Internet un vídeo d’uns joves catalans, que passejaven pel bosc de nit. Un d’ells ho gravava tot amb una càmera. A mida que anaven avançant, es paraven a observar diversos detalls que els cridaven l’atenció. Unes plomes al terra, sang, sorolls estranys entre els arbustos, etc. Finalment la càmera captura un “ser paranormal”, mig ajupit i nuu. Aquest se’n adona de que l’estan observant i es gira de sobte, mirant directament a l’objectiu. En aquest instant, tot el grup de joves surten corrents cagats de por pel mig del bosc.
Va ser un vídeo molt visitat, que va generar molta especiació, sobretot en el mon de la ufologia i l’esoterisme en general, es per això que els autors van decidir desvelar el secret, publicant un making of del fake.
Aquest no és un cas de marketing viral, no hi havia cap empresa darrera de tot el muntatge, més aviat es un projecte d’un grup d’amics que volia generar un falç document, per veure fins a quin punt podria arribar a ser creïble, experimentar amb les opcions que presenta el ” low-res”, l’impacte mediatic del document, etc.
[link] Web del projecte
Va ser un vídeo molt visitat, que va generar molta especiació, sobretot en el mon de la ufologia i l’esoterisme en general, es per això que els autors van decidir desvelar el secret, publicant un making of del fake.
Aquest no és un cas de marketing viral, no hi havia cap empresa darrera de tot el muntatge, més aviat es un projecte d’un grup d’amics que volia generar un falç document, per veure fins a quin punt podria arribar a ser creïble, experimentar amb les opcions que presenta el ” low-res”, l’impacte mediatic del document, etc.
[link] Web del projecte
EL WALLY A APOCALYPTO
Doncs si, corra el rumor de que en un determinat fotograma de la famosa pel·lícula de Mel Gibson hi ha colat. un descarat Wally situat enmig de un enorme desolació de cadàvers.
Es pot creure, evidentment de que es tracta d’un “fake”, però en qualsevol cas mai es 100% assegurable (part de la gracia esta en això).
[videolink] Fragment apocalypto
DE VIATGE A UN PAÍS INVENTAT
Un nou exemple de “fake”, en aquest cas, però, l’engany es més a nivell conceptual, a diferència del vídeos i les imatges que pretenien mostrar una falsa realitat o induir a creure en un succés fictici al públic aquest exemple es un exercici de estil excel·lent, ja que confirma que hi ha uns estàndards consolidats a la hora de redactar guies.
Estem parlant d’una iniciativa de “Jetlagtravels” un grup de amants radicals dels viatges que ha iniciat una campanya molt interessant, en la que han escrit guies de viatges a països inventats tals com Molvania i Phaic Than.
De fet la propaganda dels països inventats no es remet únicament a les guies de viatges, també s’han elaborat unes pàgines webs que il·lustren perfectament aquestes regions, amb totes les seves costums i característiques pròpies
Aquesta es la web de la suposada agència de viatges que ofereix els singulars destins:
I aquí informació més detallada dels diversos països:
lunes, 29 de octubre de 2007
TITANIC 2
Un muntatge bastant ben aconseguit que va sortir fa un o dos anys. Es tracta del tràiler de la segona part de titànic. Evidentment la seqüela mai es va arribar a rodar. Algú es va dedicar a recopilar escenes de diverses pel•lícules ja existents i a combinar-les entre sí per crear una proposta més que creïble.
Be sigui perquè l’autor tenia massa temps lliure, o be perquè volia realitzar una critica irònica de les estructures en que es fonamenta Hollywood, l’interessant d’aquest cas es veure que no cal retocar, modificar o transformar un document per a crear un fake. Amb una bona idea dins el context adequat n’hi ha prou.
Be sigui perquè l’autor tenia massa temps lliure, o be perquè volia realitzar una critica irònica de les estructures en que es fonamenta Hollywood, l’interessant d’aquest cas es veure que no cal retocar, modificar o transformar un document per a crear un fake. Amb una bona idea dins el context adequat n’hi ha prou.
ALTERACIÓ DEL VÍDEO
Remenant per Internet hem trobat un nou vídeo que complementa el post anterior. No es tracta tant de un “fake” en concret sinó més aviat de la elaboració d’aquests, i com de relativament n’és de fàcil enganyar.
La diferència més significativa entre aquest post i el anterior es que ara ja no es tracta de el retoc en una simple imatge estàtica.
[videolink] Everything you see is fake
domingo, 28 de octubre de 2007
LA SIRURGÍA MÉS BARTATA
Una gran font de “fakes” la trobaríem sens dubte a les revistes de models, famoses i sobretot en les de caire mes eròtic, on hi apareixen en portada, noies espectaculars, tant perfectes, que gairebé semblen nines. Es evident que es tracten de fotografies retocades i alterades digitalment amb softwares capaços de alterar fins a l’últim detall.
Així doncs, ja sigui a partir de generar imatges des de zero o bé retocant-les digitalment, la intenció es la de fer creure falsament al públic que allò que estan observant es real, aconseguint així vendre una idea o directament un producte.
Es interessant, doncs, veure quin tipus de procés rep una imatge alterada digitalment.
En aquest primer cas es mostra com una noia aparentment grassa es va transformant fins a obtenir un cos de model.
[videolink]Alguns quilos de menys
Un altre exemple en el que una model es sotmet a tot una sèrie de processos per acabar sent pràcticament una altre persona
[videolink]anunci Dove
Una paròdia del vídeo anterior, però no per això menyspreable
[videolink] paròdia anunci Dove
KATE MOSS I LA COCA
En el món dels famosos en moltes ocasions es diu que “val més tenir mala fama que no pas que ni tan sols es parli de tu.
Corra el rumor, doncs, que les imatges mostrades no són mes que un muntatge, ja que la “pillada” estava preparada i pactada amb la premsa rosa, per tal de obtenir grans beneficis per a la exclusiva.
No s’ha arribat a provar mai, aquest pacte, però en certa manera es el que busca un bon “fake”, eliminar la línia que distingeix entre verdader i falç.
[videolink] Kate Moss
iTOUCH
Uns mesos abans de la presentació oficial d’ Apple del nou iPhone, la xarxa estava repleta de tot tipus de rumors.
La majoria d’ells, i els que més van créixer, van aparèixer després de que es descobrís que Apple havia patentat una nova pantalla tàctil.
I d'altres eren senzillament genials...
També hi ha haver qui va anar mes enllà i fins i tot en va fer un anunci. Una proposta creativa esporàdica? Un fake molt cuidat? O un prototip encobert de la pròpia Apple per avaluar la possible acceptació del nou producte al mercat?
[Video link] iTalk
La majoria d’ells, i els que més van créixer, van aparèixer després de que es descobrís que Apple havia patentat una nova pantalla tàctil.
[link] info
[link] info
[link] iPod fake
L’aparició de nous dissenys per al nou iPod a pantalla completa van crear tanta expectació que fins i tot alguns van penjar el vídeo del making of del fake.
Altres propostes no van tenir tanta credibilitat...
I d'altres eren senzillament genials...
També hi ha haver qui va anar mes enllà i fins i tot en va fer un anunci. Una proposta creativa esporàdica? Un fake molt cuidat? O un prototip encobert de la pròpia Apple per avaluar la possible acceptació del nou producte al mercat?
[Video link] iTalk
sábado, 27 de octubre de 2007
THE BLAIR WITCH PROJECT
Tornem amb un nou exemple de “Fake” conegudíssim, un que com ja es habitual va donar molt que parlar en el seu moment, però la particularitat d’aquest, es que va arribar a les grans pantalles i també incloïa en el seu estil d’imatge el “low-ress”.
Un grup d’estudiants van fer creure a tota la població que havien estat segrestats i assassinats per una bruixa d’un petit poble.
[videolink] tràiler pel•lícula
[link] web pel•lícula
Així doncs l’èxit de la esmentada pel•lícula no es troba només en el contingut o el tractament d’aquesta sinó més aviat en la propaganda fictícia i la llegenda que es va crear al seu voltant.
Els espectadors comentaven al sortir del cinema la possibilitat de que allò que havien acabat de veure podia haver succeït realment, ja que se els hi venia la idea de que eren imatge extretes de les càmeres originals, les quals havien trobat tirades al mig del bosc.
Tot plegat una farsa molt ben muntada per generar expectació i credibilitat.
BUTIFARRA REIAL
Fa uns anys, van aparèixer unes imatges que mostraven el rei saludant d’una manera “especial” a un grup de manifestants. No se sabia del cert si es tractava d’un muntatge o si realment el Juanca es va passar el rigorós protocol, que tots els demes sí hem de respectar, per les seves reials parts.
“Durante su visita oficial a Álava el pasado lunes, el Rey respondió a los radicales que le increpaban con un gesto que fue recogido, entre otras, por las cámaras de la cadena pública vasca ETB.”
[link] Noticia completa + imatges
LEVANTATE ZP
Si l’altre dia fèiem referència a un dels exemples de fake amb finalitats comercials de més èxit a nivell internacional, avui presentem el se homòleg a nivell estatal.
Es tracta d’una campaña de sensibilització encarregada per a una ONG a una de les agències de publicitat més premiades del país, Temps BBDO. El vídeo narra el robatori de la butaca de Zapatero al congrés, realitzat per un grup que s’autodenomina “4 gatos”.
[link] Blog el projecte
Igual que als EUA amb l’atac urbà al Air Force One, l’acció va tenir un gran impacte a nivell mediatic, va generar polèmica i es va obrir un gran debat entorn a la realitat de les imatges i del robatori. Finalment es va descobrir que tot plegat formava part d’una campanya de marketing viral, una de les mes rellevants al panorama espanyol actual.
“En la grabación, hecha con el tono verdoso de la nocturnidad y la alevosía, participan tres jóvenes, dos escapuchados que perpetran el falso robo y un tercero que los graba. Comienza con los tres miembros del comando pasando ante la garita del Congreso, los guardias que lo vigilan y los leones que lo custodian. Por uno de los laterales, trepan a una de las ventanas de la planta baja, recorren los pasillos del edificio sin ser vistos ni por las cámaras ni por los agentes y se cuelan en el hemiciclo. Cogen el sillón del presidente y le dejan una notita en el escaño vacío: "Zapatero, el 16 de octubre en pie contra la pobreza". Y logran salir corriendo sin ser vistos para, una vez en su coche y con el trofeo en el maletero, estallar en un ataque de júbilo.
Junto con el vídeo, se puede leer en la bitácora una especie de manifiesto sui generis en el que el grupo declara: "Tenemos el escaño y todavía estamos flipando. Pero no somos ladrones, ni fetichistas, ni tenemos ganas de popularidad, digan lo que digan los seguratas del Congreso". Dicen que han levantado la silla a Zapatero porque quieren que "el presidente del Estado Español se ponga de pie contra la pobreza y que le sigan el resto de políticos, sin importar bandos ni banderas".”
Aquest nou tipus de publicitat encoberta, basada en el boca a boca a través d'Internet genera una gran cobertura mediàtica dels esdeveniments, marques o productes de forma gratuïta, gracies a la notable controvèrsia que provoquen.
Una vegada desvetllat el misteri, el problema és que part de les imatges són reals i van ser rodades en el Congrés dels Diputats sense autorització, com a conseqüència, el cas ha arribat a les mans de la Fiscalia. Un alt funcionari de la Cambra baixa, al que se li ha obert expedient, ha confessat que va ajudar als joves perquè era una "acció solidària".
Es tracta d’una campaña de sensibilització encarregada per a una ONG a una de les agències de publicitat més premiades del país, Temps BBDO. El vídeo narra el robatori de la butaca de Zapatero al congrés, realitzat per un grup que s’autodenomina “4 gatos”.
[link] Blog el projecte
Igual que als EUA amb l’atac urbà al Air Force One, l’acció va tenir un gran impacte a nivell mediatic, va generar polèmica i es va obrir un gran debat entorn a la realitat de les imatges i del robatori. Finalment es va descobrir que tot plegat formava part d’una campanya de marketing viral, una de les mes rellevants al panorama espanyol actual.
“En la grabación, hecha con el tono verdoso de la nocturnidad y la alevosía, participan tres jóvenes, dos escapuchados que perpetran el falso robo y un tercero que los graba. Comienza con los tres miembros del comando pasando ante la garita del Congreso, los guardias que lo vigilan y los leones que lo custodian. Por uno de los laterales, trepan a una de las ventanas de la planta baja, recorren los pasillos del edificio sin ser vistos ni por las cámaras ni por los agentes y se cuelan en el hemiciclo. Cogen el sillón del presidente y le dejan una notita en el escaño vacío: "Zapatero, el 16 de octubre en pie contra la pobreza". Y logran salir corriendo sin ser vistos para, una vez en su coche y con el trofeo en el maletero, estallar en un ataque de júbilo.
Junto con el vídeo, se puede leer en la bitácora una especie de manifiesto sui generis en el que el grupo declara: "Tenemos el escaño y todavía estamos flipando. Pero no somos ladrones, ni fetichistas, ni tenemos ganas de popularidad, digan lo que digan los seguratas del Congreso". Dicen que han levantado la silla a Zapatero porque quieren que "el presidente del Estado Español se ponga de pie contra la pobreza y que le sigan el resto de políticos, sin importar bandos ni banderas".”
Aquest nou tipus de publicitat encoberta, basada en el boca a boca a través d'Internet genera una gran cobertura mediàtica dels esdeveniments, marques o productes de forma gratuïta, gracies a la notable controvèrsia que provoquen.
Una vegada desvetllat el misteri, el problema és que part de les imatges són reals i van ser rodades en el Congrés dels Diputats sense autorització, com a conseqüència, el cas ha arribat a les mans de la Fiscalia. Un alt funcionari de la Cambra baixa, al que se li ha obert expedient, ha confessat que va ajudar als joves perquè era una "acció solidària".
[link] Temps BBDO
[link] Noticia
miércoles, 24 de octubre de 2007
EL DETECTIU DE FAKES
Per continuar amb el tema de d’identificació i anàlisis de fakes, i com a simple apunt anecdòtic, comentar que hem trobat la pagina web d’un personatge que s’ auto denomina “The fake Detective”, el detectiu de fakes.
Es tracta d’ algú que dedica el seu temps lliure a analitzar fotografies de famoses nues i a qualificar-les com a falses, mostrant les fotografies originals que s’han utilitzat per a fer el muntatge.
[link] The fake detective
Es tracta d’ algú que dedica el seu temps lliure a analitzar fotografies de famoses nues i a qualificar-les com a falses, mostrant les fotografies originals que s’han utilitzat per a fer el muntatge.
[link] The fake detective
martes, 23 de octubre de 2007
El realisme en el "Fake"
Ja hem vist que el concepte de “fake” no es una cosa de la que actualment n’estiguem curats o previnguts. Fent us de les noves tecnologies de modificació y creació de imatges fictícies, i servint-se (o no) d’un aspecte “low-ress”, aconseguint així, com ja varem comentar, dotar la imatge d’un aire amateur, per tal de contrarestar la afirmació del públic de que “si esta tant ben fet, no pot ser cert” i conseqüentment donant una falsa credibilitat a allò que es comunica, podem comprovar, doncs, que no n’estem ni molt menys deslliurats.
En aquesta ocasió, enlloc de mostrar un exemple més de “fake” en la societat, proposem un exercici en el que l’usuari ha de intentar distingir de entre les diverses imatges que se li mostren en pantalla, quines son fotografies reals, i quines han estat realitzades amb un software de 3D i retocades per tal de semblar reals.
Exercici 2
Finalment, i a mode, il·lustratiu (ja que no te la voluntat enganyosa d’un “fake”) mostrem el tràiler i el vincle a la pàgina web d’una pel·lícula, anomenada “Beowulf” realitzada amb softwares d’animació 3D, el més curiós d’aquesta es que els personatges que hi apareixen estan realitzats a partir de models reals, entre ells la actriu Angelina Jolie, la semblança amb la qual es espectacular.
[link] web oficial Beowulf
[videolink] tràiler Beowulf
domingo, 21 de octubre de 2007
EL “JOGA BONITO” DE RONALDINHO
Ja em vist que el “fake” no es un concepte del que actualment ens en haguem deslliurat, malgrat que es podria creure que ja estem prou educats audiovisualment, com per sentir-nos capaços de diferenciar allò real de allò fictici, res més lluny de la realitat. En el dia d’avui encara som incapaços (potser tant o més que fa uns anys) de diferenciar imatge real de un muntatge.
Justament per contrarestar el fet de que el públic s’ha acostumat a percebre imatges falses, però d’un realisme i una credibilitat extremes, publicistes i dissenyadors han optat per invertir aquesta concepció per jugar-ho al seu favor, així doncs, si en l’actualitat un efecte especial d’alta qualitat ja no es concep com quelcom real, si es mostren unes imatges aparent mal cuidades o que es podrien confondre amb les que agafaria un aficionat, aquestes passen a ser inconscientment verdaderes, d’aquesta manera es poden colar coses espectaculars com a autèntiques. Aquest es el concepte de “low-ress” o baixa resolució, la immediatesa, allò que sembla casi casual.
Un bon exemple de un “fake” enregistrat en “low-ress” es el del Ronaldinho en un anunci de Nike, en el qual, fent creure a l’espectador que la càmera la porta un aficionat (pel tipus de enquadra i la falta d’un trípode) aquest grava el futbolista fent coses realment impossibles (per molt bon jugador que pugui arribar a ser).
[videolink] JOGA TV
Justament per contrarestar el fet de que el públic s’ha acostumat a percebre imatges falses, però d’un realisme i una credibilitat extremes, publicistes i dissenyadors han optat per invertir aquesta concepció per jugar-ho al seu favor, així doncs, si en l’actualitat un efecte especial d’alta qualitat ja no es concep com quelcom real, si es mostren unes imatges aparent mal cuidades o que es podrien confondre amb les que agafaria un aficionat, aquestes passen a ser inconscientment verdaderes, d’aquesta manera es poden colar coses espectaculars com a autèntiques. Aquest es el concepte de “low-ress” o baixa resolució, la immediatesa, allò que sembla casi casual.
Un bon exemple de un “fake” enregistrat en “low-ress” es el del Ronaldinho en un anunci de Nike, en el qual, fent creure a l’espectador que la càmera la porta un aficionat (pel tipus de enquadra i la falta d’un trípode) aquest grava el futbolista fent coses realment impossibles (per molt bon jugador que pugui arribar a ser).
[videolink] JOGA TV
El vídeo no es gratuït, considero que es una manera molt intel·ligent de vendre les bambes i a la vegada incrementar la fama del jugador.
Finalment, per aquells que dubtin de la versatilitat del “low-ress” cal preguntar-se com es possible que un equip tant bo de publicistes com es el que treballa per a la marca Nike opta per posar a les pantalles de TV un vídeo tant mal cuidat.
sábado, 20 de octubre de 2007
TAGGING AIR FORCE ONE
Aquest es potser un dels fakes que ha creat mes controvèrsia de tota la era Internet. Al seu moment, va ser un dels vídeos mes vistos de youtube, i als EEUU va tenir una gran projecció mediàtica. Durant uns dies va aparèixer a les planes de tots els diaris, a tots els telenotícies, a multitud de pagines web,...
Va conquistar completament la totalitat dels mitjans de comunicació.
En el vídeo es pot veure com Marc Ecko (artista urbà) entra de forma il·legal a un recinte de màxima seguretat de les forces aèries dels EEUU, i fa un tag a l’ Air Force One ( un Boeing 747 - 200B VC- 25A), l’avio presidencial.
[videolink] TAGGING AIR FORCE ONE
Poc desprès de l’aparició a Internet d’aquest document, es va crear una gran discussió entorn a la veracitat del vídeo. El govern no va fer cap mena de declaracions al respecte, i van ser tot un conjunt d’ experts de diferents àmbits els que van catalogar la acció de falsa, basant-se en certes diferencies entre l’Air Force One real i l’avio que apareixia al vídeo.
Per començar es va constatar que la teòrica base aèria que apareix a la gravació, en realitat era l’aeroport de San Bernrdino (Norton AFB) del sud de Califòrnia.
També es van trobar diferencies entre el numero d’antenes d’ambdós avions, en el color del fuselatge de la part inferior, el model dels motors, la tipografia utilitzada, etc.
Finalment, es va descobrir que darrera del vídeo hi havia una intenció comercial d’una marca de roba. Mes tard, el propi Marc Ecko va comunicar que també es tractava d’una crítica a la llibertat d’expressió, i va revelar que per fer el muntatge va llogar un Boeing 747 i va pintar un dels costats igual que el del president dels EEUU.
Es significatiu el pressupost econòmic que va recolzar l’acció, però també el gran impacte mediàtic que va assolir.
[link] Still Free
[link] Noticia
[link] Analisi
Va conquistar completament la totalitat dels mitjans de comunicació.
En el vídeo es pot veure com Marc Ecko (artista urbà) entra de forma il·legal a un recinte de màxima seguretat de les forces aèries dels EEUU, i fa un tag a l’ Air Force One ( un Boeing 747 - 200B VC- 25A), l’avio presidencial.
[videolink] TAGGING AIR FORCE ONE
Poc desprès de l’aparició a Internet d’aquest document, es va crear una gran discussió entorn a la veracitat del vídeo. El govern no va fer cap mena de declaracions al respecte, i van ser tot un conjunt d’ experts de diferents àmbits els que van catalogar la acció de falsa, basant-se en certes diferencies entre l’Air Force One real i l’avio que apareixia al vídeo.
Per començar es va constatar que la teòrica base aèria que apareix a la gravació, en realitat era l’aeroport de San Bernrdino (Norton AFB) del sud de Califòrnia.
També es van trobar diferencies entre el numero d’antenes d’ambdós avions, en el color del fuselatge de la part inferior, el model dels motors, la tipografia utilitzada, etc.
Finalment, es va descobrir que darrera del vídeo hi havia una intenció comercial d’una marca de roba. Mes tard, el propi Marc Ecko va comunicar que també es tractava d’una crítica a la llibertat d’expressió, i va revelar que per fer el muntatge va llogar un Boeing 747 i va pintar un dels costats igual que el del president dels EEUU.
Es significatiu el pressupost econòmic que va recolzar l’acció, però també el gran impacte mediàtic que va assolir.
[link] Still Free
[link] Noticia
[link] Analisi
jueves, 18 de octubre de 2007
EL CAS ROSWELL
Continuant amb la mateixa línea de famosos successos històrics extra-planetaris presentem un altre possible “fake” del que se’n ha parlat durant molts anys.
El 14 de juny de 1947 el granger W.M. Brazel troba, en el seu camp, a 17 milles al nord-oest de Roswell, restes d’un artefacte metàl·lic, aquest, sense atorgar-hi excessiva importància avisa al sheriff, el qual o comunica al oficial d’intel·ligència de
30 anys després els ufòlegs S. Friedman i W. Moore, rescaten aquest succés i titllen l’explicació del general de “un operatiu encobriment”.
Anys després van sortir a la llum diversos vídeos i imatges que mostraven uns suposats científics-forenses practicant una autòpsia a un humanoide.
[videolink] Autòpsia
Actualment, es sap del cert que aquell vídeo, era fals i conseqüentment, un “fake” que va pretendre fer creure a molts espectadors que realment s’havia realitzat una autòpsia a un extraterrestre. Es tractava d’un vídeo realitzat per Ray Santilli amb la col·laboració de John Humphreys (expert en efectes especials), aquests van admetre el frau. En qualssevol cas, cal plantejar fins a quin punt es l’espectador el verdader subjecte sotmès a un experiment.
[link] Mangonia
[link] Wikipedia
martes, 16 de octubre de 2007
L'ESSER HUMÀ TREPITJA LA LLUNA
El 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong i Edwin F.Aldrin, viatjant a bord del Apollo 11, van conquerir per primer com la lluna. 38 anys després, però, es segueix dubtant d’aquest fet i a Internet s’ha obert un immens debat al respecte, existeixen una infinitat de pàgines web en les que s’analitzen detalladament els vídeos i les suposades fotografies presses aquell mateix dia, i fins a tal punt es aquesta fixació, que la recerca del verdader vídeo del succés ha resultat dificultosa.
Aquests vídeos estan extrets de la web http://www.apolloarchive.com/
El primer pas de Neil Armstrong a la lluna:
El primer pas de Aldrin a la lluna:
http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/a11v_1094228.mpg
L’Aldrin entra en contacte amb la superfície lunar:
http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/a11v_1101342.mpg
Aquest es un exemple de l’escepticisme que es mostra al respecte, i que per tant alguns ho consideren un “fake”
http://www.youtube.com/watch?v=AgvE6sSqAPY
Aquests vídeos estan extrets de la web http://www.apolloarchive.com/
El primer pas de Neil Armstrong a la lluna:
El primer pas de Aldrin a la lluna:
http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/a11v_1094228.mpg
L’Aldrin entra en contacte amb la superfície lunar:
http://www.hq.nasa.gov/office/pao/History/alsj/a11/a11v_1101342.mpg
Aquest es un exemple de l’escepticisme que es mostra al respecte, i que per tant alguns ho consideren un “fake”
http://www.youtube.com/watch?v=AgvE6sSqAPY
sábado, 13 de octubre de 2007
WAR OF THE WORLDS
Quina millor manera de començar que fent referència a un dels fakes mes grans de la història de la humanitat
[videolink] WAR OF THE WORLDS
“El 30 de octubre de 1938, desde el Mercury Theater, se emitía como parte de un especial de Halloween la adaptación radiofónica del clásico de ciencia-ficción (producida por Orson Welles, y contando con su participación), constituyendo ésta una extraordinariamente vívida adaptación del libro. El locutor narraba frenéticamente en vivo la invasión alienígena de las calles de Nueva York y Nueva Jersey."
"Orson Welles consiguió reflejar los miedos de la nación, quedando demostrado el tremendo poder de los medios de comunicación de masas por la histeria colectiva que se produjo. La emisión produjo un fuerte escándalo en los Estados Unidos. Incluso los amantes de la “Teoría de la Conspiración” opinan que la emisión del programa era en realidad un experimento de guerra psicológica, y que de la reacción del público derivó la política del Ejército estadounidense de ocultar toda información sobre avistamientos OVNI.”
[link] La audacia de Aquiles
[link] Celuloide
viernes, 12 de octubre de 2007
CULTURA I TECNOLOGIA
Un blog de Daniel Moreno i Jordi Vadrí, per al projecte de cultura i tecnologia II.
La temàtica central del nostre projecte girarà entorn a al concepte de fake, i en la repercussió que té aquest dins la societat actual (individus, mitjans de comunicació, etc.).
En el primer apartat del treball, dedicat a la investigació, analitzarem diversos fakes utilitzats tant en propaganda comercial, o com a simple motiu experimental, en qualsevol cas, i en el segon apartat de reflexió i valoració de la documentació recopilada, es plantejarà un debat, en el qual es posarà de manifest fins a quin punt es ètic l’ús del “fake” per vendre un producte o fins i tot, pel simple fet d’enganyar un usuari, al que se li presenta una falsa visió de la realitat.
A més del tema central esmentat, també s’aniran introduint altres conceptes vinculats, com per exemple el “low-ress”, de la mateixa manera creiem pertinent fer algun incís al món del 3D, que actualment està adoptant un realisme capaç de confondre’s perfectament amb qualsevol entorn real, i per tant se susceptible de convertir-se en un fake.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)