EL “JOGA BONITO” DE RONALDINHO

Ja em vist que el “fake” no es un concepte del que actualment ens en haguem deslliurat, malgrat que es podria creure que ja estem prou educats audiovisualment, com per sentir-nos capaços de diferenciar allò real de allò fictici, res més lluny de la realitat. En el dia d’avui encara som incapaços (potser tant o més que fa uns anys) de diferenciar imatge real de un muntatge.

Justament per contrarestar el fet de que el públic s’ha acostumat a percebre imatges falses, però d’un realisme i una credibilitat extremes, publicistes i dissenyadors han optat per invertir aquesta concepció per jugar-ho al seu favor, així doncs, si en l’actualitat un efecte especial d’alta qualitat ja no es concep com quelcom real, si es mostren unes imatges aparent mal cuidades o que es podrien confondre amb les que agafaria un aficionat, aquestes passen a ser inconscientment verdaderes, d’aquesta manera es poden colar coses espectaculars com a autèntiques. Aquest es el concepte de “low-ress” o baixa resolució, la immediatesa, allò que sembla casi casual.

Un bon exemple de un “fake” enregistrat en “low-ress” es el del Ronaldinho en un anunci de Nike, en el qual, fent creure a l’espectador que la càmera la porta un aficionat (pel tipus de enquadra i la falta d’un trípode) aquest grava el futbolista fent coses realment impossibles (per molt bon jugador que pugui arribar a ser).





[videolink] JOGA TV

El vídeo no es gratuït, considero que es una manera molt intel·ligent de vendre les bambes i a la vegada incrementar la fama del jugador.

Finalment, per aquells que dubtin de la versatilitat del “low-ress” cal preguntar-se com es possible que un equip tant bo de publicistes com es el que treballa per a la marca Nike opta per posar a les pantalles de TV un vídeo tant mal cuidat.