En aquesta ocasió ens remetrem a un antic post que parlava de les aplicacions tecnològiques actuals, capaces de generar imatges que emulen amb una exactitud casi absoluta la realitat, es el cas per exemple, dels softwares amb un motor gràfic 3D.
De fet, i com ja en varem fer referència en l’anomena’t post, actualment ha arribat a cartellera un film anomenat “Beowulf” el la qual els personatges han estat generats per ordinador emulant actors reals, sense que això es pugui qualificar de “fake” considero que es prou rellevant com per fer-ne una nova incisió.
Es evident, però, que aquest tipus de tecnologies són susceptibles de ser utilitzades per a generar un determinat tipus de “fake”.
L’objectiu d’aquest article, es centrar-se en la idea de que si s’ha arribat en un punt en el que es difícil diferenciar allò que s’ha generat mitjançant una aplicació 3D de allò que entenem com a real, el potencial dels possibles futurs “fakes” creats a partir d’aquesta mateixa tècnica pot incrementar-se exponencialment.
Ja no queda tant lluny pensar que arribaria el dia en el que presentadors digitals substituíssim els de carn i ossos en les nostres televisions, sense que el públic notés la més mínima diferència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario