PRIMERA IMPRESSIÓ PERSONAL ENTORN AL TERME

Continuant amb la valoració del terme, exposaré una petita aportació personal, com a primera presa de contacte per al que aquesta valoració respecta, i (almenys d’entrada) només basant-me en el conjunt de posts de informació, material i exemples recopilats fins ara.

Així doncs, després de haver observat l’esmenta’t material, puc afirmar que tot “fake” sigui del tipus que sigui, persegueix un mateix objectiu: enganyar i confondre el públic per tal fer-li acceptar, a priori, com a verdader quelcom falç, i en moltes ocasions generar polèmica, debat o expectació al seu entorn.

Fins i tot, un cop haver descobert l’engany el fenomen generat per el “fake” continua bombejant debat.

Un altre característica rellevant del mateix, es que es aplicable a qualsevol àmbit, i de fet s’hi aplica amb força regularitat, es a dir, tant es poden existir fakes de ressò polític, com cultural, com comercial.

Així doncs es fàcil, determinar que l’ús d’aquesta pràctica suposa una potentíssima arma publicitària, gràcies al fort ressò que crea.

Finalment, i per il·lustrar una mica aquesta primera impressió personal, aportaré un nou exemple que fins i tot després d’haver destapat la broma/engany va continuar creant efecte fenomen entorn seu.

Es el cas de la famosa cançó “Amo a Laura” i la campanya publicitària de la MTV.

Un article que he trobat que parla de la jugada de la MTV

[vincle] No mires la MTV

[videolink] Amo a Laura