SPORT.COM

L’any passat vaig realitzar un projecte que consistia en crear una rèplica exacte de la web del diari esportiu SPORT per tal d’introduir a la Red noticies completament falses, i aprofitar l’entitat per convertir-les en reals.

Ja que esta completament relacionat amb el tema que tractem aquí, he pensat que pot ser útil com a punt de partida per a la reflexió de certs aspectes.

La pàgina web original d’aquest rotatiu està penjada al domini “www.sport.es”, on ha estat sempre des de la seva aparició al medi digital. El “clon malvat” de la pàgina es situaria dins el domini “www.sport.com” (domini lliure). És per això que, segurament, la gran majoria dels lectors habituals de la premsa esportiva coneixen que la direcció URL del diari SPORT és “www.sport.es”.

No obstant, aquells que hi vulguin accedir per primera vegada o que ja hi ha entrat amb anterioritat, però que per alguna raó o altre introdueixen la direcció “www.sport.com” al navegador, s’introduiran dins la web “falsa” sense saber que el que estan visitant realment no és real.
D’aquesta manera, els usuaris que coneixen la gràfica i l’aspecte del site no poden percebre cap diferencia a nivell formal. Han de creure que la pàgina en la que es troben és la oficial. Així doncs, la replica ha de ser calcada a la original.

Quant rebem el primer impacte visual al carregar-se la pàgina i reconeixem “l’entitat” a la qual pertany, associem també a aquesta entitat un conjunt de premisses i concepcions prèvies. La relacionem amb la idea preconcebuda que en tenim a títol personal. Tota la credibilitat, fidelitat i realitat del medi que se’ns presenta depèn en gran mesura de l’aspecte visual que presenta.

A l’hora de fer un fake doncs, el context en que se’ns presenta la mentida o el muntatge determinarà si el que estem mostrant és una simple broma o entreteniment, en el que l’espectador es conscient de l’engany, o bé un èxit real que pot generar de forma eficaç confusió, intriga o desconcert.
Per tan, el realment important no és el missatge en si, sinó el context en que se’ns presenta:

Actualment, si al youtube hi veiem un vídeo en el que se’ns mostra algun fet extraordinari, immediatament pensarem que el que estem veient és el resultat d’una sessió d’After efects i Photoshop. En canvi, si en un telenotícies hi veiem ressaltat algun fet que s’allunya del normal el primer impuls, la primera sensació, l’impacte inicial serà molt més fort. La credibilitat i serietat que posseeix el medi dota a la noticia d’una carrega significativa. La fa real.

Precisament, és aquest efecte el que es busca trobar amb aquest projecte. Aprofitar un cert prestigi professional d’un diari en la seva extensió digital. Internet doncs, ofereix un gran nombre de possibilitats en aquest sentit. Reproduir al mil·límetre una pagina web és bufar i fer ampolles si ho comparem amb editar, imprimir i distribuir un diari físic, de paper.

L’únic inconvenient és que perquè la pàgina funcioni adequadament s’ha d’actualitzar constantment, al mateix ritme que ho fa la seva homologa real. Si es fa així és possible establir un vincle entre les dues webs, de tal manera que s’entrellacin, es mesclin i es fonguin en una de sola.

D’aquesta manera l’usuari navega sense saber-ho entre les dues pàgines, la real i la falsa. Totes dues són a nivell formal completament iguals. Una presenta informació aparentment contrastada i real, mentre que l’altra a demés incorpora noticies completament falses.

El propòsit del projecte és el de realitzar una crítica irònica entorn a “l’abús de poder” dels mitjans de comunicació, que es serveixen de la seva “credibilitat” per vendre a la gran massa propostes que van més enllà del interès informatiu. Ja sigui amb fins politics o comercials, juguen amb la imatge de la seva “marca” per distorsionar o exagerar la realitat, de manera que ens presenten noticies molt més impactants i atractives del que realment són. Es generen debats totalment innecessaris sobre temes completament absurds, que no tenen cap fonament. Els propis periodistes s’encarreguen d’omplir de significat i contingut qualsevol “xorrada” per treure’n suc. L’especulació és el pa de cada dia dins la nostra societat de la informació actual.

La premsa escrita ha estat absorbida per l’espectacle. El seu propòsit és el d’entretenir a la gent. Per tant, en el fons les dues pàgines web, tan la real com la còpia, ens presenten el mateix tipus de contingut.