martes, 27 de noviembre de 2007

FALS DOCUMENTAL EN LA SOCIETAT POSTMODERNA


La societat postmoderna actual s’ha edificat entorn a uns valors que venen donats pel poder de la imatge creada a traves dels mass media. A partir d’aquí, han anat apareixen diferents estratègies i mecanismes per generar models de realitat paral·lela.


El poder d’aquests mecanismes es tant gran, que fins i tot s’arriben a confondre els dos mons. El real i la imitació es fonen en un sol, creant una nova realitat.


L’audiovisual es responsable en gran part de la creació d’aquests llenguatges que es presenten com a verdaders, recolzats pel poder y la credibilitat que la imatge ofereix. Així doncs, si be s’utilitza l’audiovisual com a gran recurs per crear veritats, també s’utilitza per a crear engany.

Precisament per això apareix el fals documental, per jugar amb les categories d’allò real, de l’engany i l’ imitació. Utilitzant el mateix llenguatge que el documental, pretén promoure l’acció inversa, desautoritzar-lo. Es tracta de posar en evidencia l’essència del gènere, que es caracteritza per la seva inqüestionable veracitat.


Per tant, un fals documental no es un document que pretén passar per a verdader, sinó una obra que es proposa demostrar la fragilitat de les construccions en que es basa la nostra percepció de la realitat.
Hi ha dos cites que resumeixen perfectament l’essència d’aquest text:


“El ironista no pretende timar a su público, sino ser descifrado por él. De la misma manera, el (falso) documentalista no aspira sino a ser reconocido en su esfuerzo por apartarse de la corrección política y hacernos reaccionar a través de la transgresión.”


Fernando de Felipe



"El ojo de la mente comienza a ver con claridad cuando se enturbian los ojos exteriores"


Platón

No hay comentarios: