FAKE O BROMA

Una altre dels punts discutibles entorn al famós concepte, i que considero pertinent fer-ne referència arribats a aquest punt, es fer distinció entre el que podríem qualificar de simple broma de el que realment es pot considerar “fake”.

D’una manera indirecte, al llarg de tot aquest anàlisi i reflexió de conceptes relacionats i de la pròpia acció de “fake”, s’ha anat formulant una qüestió que es hora de posar de manifest.

Aquesta qüestió es la de decidir en quin punt es distingeix el que entenem com a broma sigui del tipus que sigui, i en quin comprenem que estem parlant de un “fake”.

Es evident, doncs, almenys des de el meu parer, que la diferència essencial entre els dos termes, es troba en la versatilitat de cadascú.

Per entendre’ns, quan es realitza una broma, no es busca que l’espectador la concebi com a tal, perfectament pot ser conscient de que allò que esta percebent es fals o esta preparat, però igualment crea una sensació en el mateix.

Mentre que quan parlem de “fakes”, la primera impressió que se’n emporta l’espectador de allò que percep es de absoluta veracitat, per molt sorprenent o impactant que sigui allò que se li mostra.

La qüestió es, en quin punt la credibilitat es tant forta, i l’actitud del projecte està prou encarada a ser concebuda com a “fake”?. Jo considero que la diferència entre un i l’altre es massa difosa com per a ser teoritzada, arriba un punt en el que la subjectivitat i la lògica de cadascú distingeix entre concebre allò que es percep com a una broma, o com a una realitat (encara que en el fons no ho sigui).

Com a perfecte exemple d’aquesta difosa distinció trobem un nou vídeo, en aquest se’ns mostra els suposats orígens del famós moviment “hip hop”, tal com està plantejat el vídeo, es difícil dir si es tracta de quelcom cert en quant al que vol fer creure o només es una broma divertida.

[videolink] True origin of Hip-hop music

Aquí ja entraríem en qüestions socials i culturals, però crec que en funció de a on es reprodueixi, per exemple aquest mateix vídeo, el públic objectiu en seria receptiu d’una manera o d’una altre, depenent de factors com la educació, la cultura, la pròpia lògica personal, etc.