FAKE O MENTIDA ?

Un fake que no es descobreix com a tal, es a dir, que no es qualifica de fals o d’engany, es un fake?

La pregunta pot semblar bastant absurda, però en el fons planteja un debat molt interessant al voltant de la naturalesa del propi fake.

Si ho pensem be, la finalitat del fake és enganyar. Això ja ho hem deixat molt clar anteriorment. Per tant, com mes ben aconseguit i mes ben realitzat estigui el producte millor. La falsificació o la imitació han d’estar perfectament executades, sinó el resultat serà molt pobre i es perdrà tot el missatge i la intencionalitat.

Com també hem comentat anteriorment, la producció fidedigne de falsificacions no suposa avui en dia un problema en absolut. Per tant, el principal propòsit de l’autor dun fake es que aquest s’acabi descobrint.

No deixa de ser irònic que la finalitat d’una mentida sigui ser descoberta, sobretot en el món del marketing i la publicitat. La falsificació ha de desencadenar un procés en el que es descobreixi la veritable naturalesa del producte, o si més no, que es creï un debat entorn a la veracitat o realitat del que es presenta. Es llavors quan el poder del fake es realça de forma exponencial, es quan es pot comprovar l’efecte i l’impacte que ha creat realment en la societat.

Es pot dir per tant que un fake que mai es descobreix es un fake que no ha complert el seu objectiu, que no es un fake. Es aquí on radica la principal diferencia entre una simple mentida i un fake.